Encertar en els temps davant l’incertesa del futur

Els efectes econòmics postpandèmia, una política monetària europea que no ajuda amb tipus d’interès a l’alça i la situació geopolítica d’Europa, més la constant tensió entre els EUA i la Xina, no sols està provocant tràgiques conseqüències en la nostra societat, sinó que també està colpejant durament l’economia mundial. No queda una altra, doncs, que plantar cara als desafiaments que planteja el món en el qual tots estem interpel·lats a acostar l’espatlla; l’individu  (persona física), exercint la seva responsabilitat com a membre de la societat, les empreses o entitats, prenent les decisions més oportunes i encertades, així com també el Govern, autoritats i poder legislatiu que haurà de continuar responent amb mesures legals, econòmiques i financeres, entre les quals es troben una sèrie de reformes concursals.

En aquest article, ens centrarem en les decisions que haurà de prendre l’empresari destacant especialment l’encert en els temps en les quals prenem aquelles. Com és sabut, els dos principals problemes que estan travessant i travessaran les empreses a conseqüència del de la situació actual són:

• l’existència de pèrdues (per la seva falta d’ingressos i estructura de costos fixos)
• i la falta de liquiditat (caiguda de vendes i, per tant, de l’entrada de tresoreria).

Per a solucionar aquests problemes economicofinancers, serà imprescindible, a més d’instrumentalitzar totes les reformes i mesures que s’han posat damunt de la taula, saber QUAN l’empresari ha de dir aplicar-les, encertar en quin és el millor moment atesa la complexitat de l’empresa, del mercat i la conjuntura econòmica i legislativa actual.  Sens dubte, les mesures concursals i *pre-concursals que existeixen poden servir com a “mur de contenció” per a protegir les empreses en temps difícils, però l’empresari, que coneix i ha de conèixer bé el seu negoci, ha d’analitzar detingudament i conformement a la seva experiència, si tals mesures convenen a l’empresa sobre la base del diagnòstic que faci de la seva pròpia activitat.

Arribats a aquest punt, com ha d’actuar l’empresari o administrador d’una societat que està immers en aquests problemes de tresoreria que hem referit?

• En primer lloc, haurà d’analitzar l’estat de situació del seu negoci. És a dir, el drama de la situació actual, amb la pujada del preu de l’energia i primeres matèries, entre altres factors, és que anteriorment moltes de les empreses eren empreses solvents, sense problemes de tresoreria. Hi ha unes altres que no, que ja arrossegaven problemes. En funció de quin sector estem, més o menys afectats per la conjuntura econòmica, i sobre la base de la tendència de l’empresa podem buidar almenys el dubte de si tenim un problema estructural o temporal, que requerirà o bé una mesura de gran importància com és la mesura concursal o bé l’obtenció d’un petit *push de tresoreria que permeti reiniciar la roda del circulant. Els problemes, com tot en la vida, ha de resoldre’s amb mesures proporcionals, com diu el refrany “no podem matar mosques a canonades”, a cada problema la seva dosi de medicina.
• En segon lloc, si de l’anàlisi del punt anterior arribem a la conclusió que estem davant un problema temporal de tresoreria, haurem d’encertar en quin tipus de finançament i si la mateixa servirà per a sobreviure uns mesos més o realment suposarà el punt de partida per a arrencar motors de nou. L’empresari haurà d’analitzar si realment existeix negoci, si continua aportant valor afegit al mercat o si podrà mantenir-se viu amb un mínim nivell de vendes que permeti cobrir els costos fixos que en el seu cas hauran d’ajustar-se. En cas contrari, el finançament obtingut es convertirà a curt i mitjà termini en més deute i potser, des del punt de vista de la responsabilitat social de l’empresa, haurà deixat altres projectes sense finançament (que és limitada) que realment sí que tenien recorregut.
• En tercer lloc, l’administrador de la societat haurà de saber el QUAN ha de prendre decisions conformement al ritme que li concedeixi les últimes reformes legals, sobretot, en matèria concursal i conformement als punts anteriorment referits. A l’hora d’actuar haurà de veure la fotografia completa del problema i de la realitat de l’empresa, mai esbiaixada i parcial, per a encertar tant en les decisions en si com en els temps en què es prenen. Hem de recordar que amb l’entrada en vigor de la Llei 16/2022, de 5 de setembre de Reforma del Text Refós de la Llei Concursal, s’ha introduït un règim més directe i eficaç de sol·licitud de declaració de concurs de creditors que agilitza els temps i automatitza els procediments concursals mitjançant formularis (ens referim especialment al procediment especial de Microempresa i als Concursos sense massa). Per si no fos prou, assenyalar, que també existeixen novetats en matèria de convenis concursals, quant al deure de sol·licitar l’obertura de la fase de liquidació i en relació als acords de refinançament, entre altres, a les quals ens remetem directament a la Llei anteriorment referida. En conseqüència, l’empresari/administrador ha de saber que té un renovat règim concursal per a afrontar les seves tensions de tresoreria, per a liquidar el seu actiu o arrencar de nou el negoci si és que encara existeix. D’aquí la importància d’encertar en els temps i no precipitar-se en les decisions, però tampoc demorar el que és insalvable. Hem d’apel·lar sempre al deure de diligència i professionalitat inherent a tot administrador.
• I en quart i últim lloc, l’empresari ha de saber que mentre es tramita qualsevol mesura a l’empara de la normativa concursal, l’empresa està protegida enfront d’embargaments i execucions de tercers creditors que puguin obstaculitzar el desenvolupament de la seva activitat (excepte les referents a deute públic que aplica un règim especial) amb el que pot ajudar les empreses a romandre en el temps fins que el negoci torni al seu llit. I al final de tot, transcorregut el termini que ens atorga la Llei per a concursar, si és necessari, i analitzat a fons si existeix realment negoci en l’empresa, mínimament sostenible en el temps, si veiem que no existeix alternativa de continuïtat, sempre quedarà com a últim remei presentar el concurs. És a dir, si les mesures preconcursals, que estan al servei de tot empresari, no són suficients o no serveixen per a aixecar cap i injectar liquiditat, sempre podrem acudir al concurs i canalitzar la continuïtat o no de l’empresa a través d’un procediment judicial que pot tenir moltes variants: presentar un concurs amb conveni amb els creditors, amb venda de la unitat productiva, amb liquidació ordenada dels béns i cessament d’activitat, concurs sense massa, procediment especial de microempreses… en fi existeixen diverses opcions també en el sí d’un concurs que l’empresari ha de saber, contemplar i encertar en la mesura a executar.

En aquest sentit, des de Borrón y Cuenta Nueva, i a manera de conclusió, volem enviar un missatge de tranquil·litat a tots els empresaris i administradors d’empreses, que estan passant dificultats en aquests moments, que existeixen alternatives per a poder continuar amb la seva activitat, però serà necessari intentar encertar en els temps de les decisions, analitzant el negoci, el mercat i totes les mesures econòmiques i concursals que estan al nostre abast amb la fi única de salvar la companyia. L’empresa és com un tren en marxa que no per a, hem d’analitzar amb quants vagons seguim i el moment per a projectar el rumb que volem, sabent que tenim marge (termini legal) per a mirar les coses amb perspectiva i prendre, sense precipitar-se, les millors decisions per al futur de l’empresa.