Són moltes les empreses que s’han vist afectades per l’agitació social i econòmica del moment i per les dificultats de tresoreria i liquiditat que sofreixen a conseqüència dels efectes econòmics que dimanen de la política monetària a Europa, de la inflació i de la guerra entre Rússia i Ucraïna, entre altres. El que col·loquialment diem la “falta de pulmó financer” és avui més que mai una realitat, una realitat que avança ja de per si mateix de forma accelerada, en un món totalment globalitzat que requerirà i requereix ja d’estructures empresarials flexibles que sàpiguen manejar la incertesa que el moment i els temps exigeixen.
Enfront d’aquest panorama, les empreses hauran d’anticipar-se i protegir-se sobre la base del seu coneixement i experiència del sector empresarial en el qual operin, que els permeti intuir quines seran les tendències del mercat a curt i mitjà termini i confiar (no queda una altra) que les estructures d’Estat, a nivell estatal i europeu, injectin la suficient liquiditat al sistema, per a fomentar el creixement econòmic i empresarial, i prenguin les mesures socials, laborals i tributàries que permetin protegir el mercat en llaures a la normalitat i reequilibri dels desajustaments creats en els balanços i comptes d’explotació de les nostres empreses.
En aquest sentit, i en el context actual, el bon maneig de la tresoreria serà clau per a sobreviure empresarialment fins que les aigües s’apaivaguin i tornin al seu llit. Després de diverses setmanes assessorant els nostres clients de diferents sectors i amb molt diverses necessitats i preocupacions, considerem totalment ineludible el Check List que qualsevol empresari ha de seguir a l’hora d’executar accions que tinguin com a fi mantenir la liquiditat. Moltes de les mesures assenyalades apel·len directament al sentit comú empresarial, però a vegades, i més en temps regirats, el sentit comú esdevé el menys comú. Passem, doncs, a detallar aspectes que considerem imprescindibles en pro de la tresoreria davant l’actual situació:
FINANÇAR-SE
Tot empresari té l’obligació d’assessorar-se i informar-se de totes aquelles mesures de suport, tant estatals com autonòmiques, consistents a reforçar la liquiditat de les empreses. Podríem destacar, en el pla estrictament econòmic, dos d’elles:
Perquè aquestes ajudes públiques siguin efectives, requerirà que els responsables de les empreses presentin una bona anàlisi i justificació de la situació financera davant entitats financeres i ens públics, desenvolupant un pla empresarial i de pagaments que permetin instrumentalitzar les ajudes rebudes. Carregar la motxilla de l’empresari, amb diners públics, si no existeix un pla d’acció que el *sostente és pa per a avui i fam per a demà.
Enfront d’aquesta conjuntura socioeconòmica esdevé imprescindible tenir una activitat negociadora viva i intensa amb entitats financeres o prestadores amb la finalitat d’aconseguir refinançaments tant en les condicions com en els períodes de venciment del deute. Els percentatges de quitacions i l’ajornament del pagament es converteixen en instruments claus per a oxigenar els comptes davant un escenari totalment incert on l’habilitat empresarial es mesurarà en bona part per l’habilitat negociadora i empatia dels empresaris a l’hora de prendre decisions.
En aquest punt, cal incloure també les renegociacions de terminis de pagament amb els proveïdors o clients en base arguments de força major o per aplicació de la ja molt comentada clàusula *rebus sic *stantibus. De nou, l’empatia i les habilitats de negociació seran claus per a agilitzar la tresoreria en aquest sentit.
GESTIÓ I CONTROL DE LA DESPESA
Una altra mesura per a la bona gestió de la tresoreria consisteix, sens dubte, en el control exhaustiu dels cobraments i dels pagaments. En aquest punt, requerirà que l’empresari, que a vegades es troba més en el terreny comercial o estratègic, allunyat del dia a dia del negoci, centri la seva labor i esforç en la gestió de la caixa (entrades i sortides).
Hem de canviar o com a mínim preguntar-nos, si la metodologia de pagaments, que actualment tenim en l’empresa, és eficaç o concorde en situació d’estrès de liquiditat, analitzar qui pren les decisions diàriament de pagament i fins i tot fixar un nou protocol de pagaments que requereixin d’una autorització complementària. En definitiva, qui paga o dona l’ordre de pagament ha de tenir clara la situació de tresoreria de l’empresa i no merament executar pagaments de manera automàtica. Convé mantenir un equilibri entre els pagaments i ingressos per a trobar sempre un circulant que, mai més ben dit, pugui circular. Analitzem a continuació les partides més importants de despesa on haurem de prestar major atenció:
No hi ha dubte que la despesa laboral és el que més pes en situacions on la productivitat baixa o és pràcticament nul·la. Davant aquest fet, la flexibilitat laboral es converteix en un factor fonamental per a adaptar-se a les noves tendències del mercat. El teletreball o altres formes d’ocupació que la tecnologia permeti i una mentalitat empresarial més enfocada a rendiment/resultat que la fixació d’unes hores mínimes d’ocupació ha de ser el present i futur de moltes empreses. En aquest sentit, hem d’analitzar l’estalvi mensual que suposa la no presència dels empleats en les instal·lacions o en les oficines i la inversió que suposa formar equips flexibles que puguin operar a distància mantenint la mateixa productivitat.
A nivell pràctic les mesures laborals se centren en la sol·licitud d’expedients de regulació temporal d’ocupació per força major o altres mesures laborals de caràcter conjuntural. Però la pregunta que hem de fer-nos és i després que fem? i si apareix un nou problema econòmic fruit de la globalització en la qual estem immersos? La resposta a aquestes qüestions ens obliga a adaptar les condicions laborals a les oscil·lacions del mercat. El nostre sistema laboral ja compta amb eines flexibles com la distribució irregular de la jornada, les reduccions salarials o un altre tipus de mesures substancials. En definitiva, hem d’adaptar l’estructura laboral a una realitat el mercat canviant.
En aquest punt, la discussió entre arrendador i arrendatari està servida. Hem de mantenir el pagament del lloguer, religiosament cada mes, quan tenim limitacions o dificultats de força major en l’ús dels locals comercials? La resposta a aquesta pregunta tan sols permet dos camions: la ligitiositat o l’acord entre les parts que permeti una relaxació o moratòria de la renda. Des del punt de vista de l’arrendador haurà d’analitzar si li compensa anys de ligitiositat amb resultat incert i, des del punt de vista de l’arrendatari, els riscos i la inestabilitat que assumeix si resulta impossible aconseguir un acord amb l’arrendador. El diàleg i una bona anàlisi de la realitat hauria de ser suficient per a arribar un consens entre les parts, sent l’arrendament una partida mensual de pes (cost fix) per a la tresoreria.
Un altre punt destacat per a alleujar la nostra tresoreria és sens dubte les despeses en matèria tributària. Tant l’Estat com les comunitats autònomes permet l’opció d’ajornar o fraccionar la presentació i ingrés de declaracions i autoliquidacions tributàries, així com la bonificació o exempció de determinats impostos amb causa justificada. Convé sense excuses assessorar-se bé en aquest aspecte per a poder minimitzar al màxim la càrrega tributària i fer els ajustos quantitatius necessaris (provisions, amortitzacions, …) en els comptes anuals a l’efecte de liquidació de l’Impost de Societats. Aquestes mesures poden suposar una mesura d’alleujament per a la liquiditat i tresoreria de les empreses.
GESTIÓ DE L’INGRÉS
Com a font d’ingrés els empresaris (fabricants, majoristes, detallistes…) haurien d’idear noves fórmules d’ingrés que poden passar per saltar-se el canal de distribució convencional, analitzant sempre i abans de prendre qualsevol decisió, les conseqüències jurídiques dels contractes vigents. La incertesa actual és una realitat que no permet a l’empresari prendre decisions amb claredat; dubtes com si confeccionar o no, si acceptar comandes petites o no, si mantenir costos fixos per a un més que possible rebrot a la tardor o no, si ampliar o reduir línies de negoci o no… són moltes les incògnites que obliguen a generar alternatives d’ingrés que necessàriament passaran per canviar estratègies o mantenir-se a l’espera que tot el tsunami de tensió econòmica actual passi. El problema del qui espera avui és que potser demà ja no és a temps de reaccionar.
En aquest sentit, després d’una anàlisi profunda del mercat i sector empresarial específic, haurem de buscar alternatives de liquiditat com la venda en línia o directa si és que era un canal inexistent fins llavors (pensant en moltes botigues de barri o petits comerços per exemple) o, a major escala, buscar sinergies o alternatives de negocis complementàries a les ja operatives que suposin un valor afegit al nostre producte o servei ampliant així el *target o perfil de clients (mesura que entenc hauran de seguir moltes Pimes del nostre país). Inspeccionar noves rutes de negoci, que no tenen per què seguir els patrons seguits fins al moment, deurà també ser una tasca de planificació obligada per a tots els empresaris per a assegurar una font d’ingressos que permeti enfortir la tresoreria.
I, finalment, en termes d’ingrés, cal assenyalar que s’està obrint la porta a col·laboracions entre empreses competidores o del mateix sector. Aquesta col·laboració pot donar-se en la producció, distribució o gestió d’existències. Haurem d’assegurar en tot moment que existeixi una garantia jurídica entre les empreses col·laboradores conformement a la normativa i directrius de les autoritats de competència, analitzant bé els límits i aspectes fonamentals que hauran de complir-se en aquesta mena d’operacions.
MESURES CONCURSALS
Finalment, és molta la normativa processal que s’ha publicat durant el transcurs de la pandèmia i posteriorment a la pandèmia en forma de Reials decrets, Ordres específiques i fins i tot Textos Refosos que s’han aprovat pel Govern.
La nova Llei Concursal, vigent des de setembre de 2022, ha de ser entesa per l’empresari com una eina d’ajuda per a facilitar el tancament de la seva empresa o per a agilitzar els tràmits de liquidació amb la finalitat de reflotar, reinventar, analitzar o perfilar el present i el futur de l’empresari, no per a allargar una situació que permeti agreujar únicament el deute de la pròpia companyia. En aquest punt, assenyalar, que els Jutjats Mercantils tramitaran, amb preferència i urgència, les actuacions judicials que resultin més beneficioses per a l’empresa concursada (compravenda d’unitats productives, concursos sense massa, microempreses…). Es pretén mitigar la ligitiositat mercantil per a afavorir o provocar l’acord, el pacte i el conveni entre parts, principal objectiu perseguit també en la jurisdicció civil, com ja ens consta per criteris publicats, a la qual en cas de conflicte podria acudir-se en un primer moment.
De forma resumida i genèrica aquestes serien les mesures i aspectes que tot empresari hauria d’analitzar per a una bona gestió de la tresoreria, un bon repàs del Check List proposat anirà sempre en pro de l’empresa, de l’empresari i dels seus treballadors, sent conscients que, en els moments més difícils, com els que estem vivint, és quan sali el millor i el pitjor de les persones. Per diverses raons, la responsabilitat social de les empreses està en joc i en l’ull de l’huracà, però el que ningú dubte és que la gestió de la tresoreria no s’aguantarà, únicament, per aspectes numèrics ni purament comptables, sinó que requerirà de la bona fe i el millor dels qui la gestionen.
